[PDF] FRANCO NEUTRAL?

View - Download FRANCO NEUTRAL?

Previous PDF

Next PDF

FRANCO NEUTRAL?

FRANCO NEUTRAL?

CATALUNYA I ESPANYA DURANT LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

PRESENTACIÓ

Va ser el general Franco, i el règim dictatorial que va encapçalar, realment neutral durant la Segona

Guerra Mundial? Després que Hitler i Mussolini

l'ajudessin a guanyar, va evitar Franco col·laborar amb ells i participar a la Guerra Mundial adduint els estralls de la Guerra Civil? Els antifeixistes ven- çuts de la Guerra Civil, tant a l'interior del país com a l'exili, tenien l'esperança que la comunitat inter- nacional alliberaria Espanya del totalitarisme fran- quista després que els aliats derrotessin el nazis- me i el feixisme l'any 1945; per què no va succeir? Com és que, encara avui, als mapes d'història i als centres de memòria d'Europa apareix Espanya de color gris com a país neutral durant la Segona

Guerra Mundial?

Mirant el passat i en clau de present, quins són els límits de la neutralitat davant la violència? Qui- na posició hem de prendre enfront dels conflictes violents -i les seves conseqüències- que es pro- dueixen davant nostre, siguin a escala internacio- nal, nacional, local o veïnal, tinguin lloc a la feina, a l'escola, a la universitat o a la família? Aquestes i altres preguntes ens conviden a reflexi- onar a través d'aquesta exposició. El coneixement sobre les nostres llums i l'assimilació de les pròpi- es ombres ens permeten enfocar millor el present i preparar-nos millor per al futur. Reflexionar sobre episodis del passat facilita una aproximació més elaborada a situacions que vivim en l'actualitat. Al hora, permet donar respostes adequades a tots els àmbits i a crear condicions per al respecte dels drets humans universals -tant individuals com col- lectius-, garantint processos democràtics, de jus tícia social, de desenvolupament sostenible i de convivència harmònica dins la diversitat, el diàleg, la resolució pacífica dels conflictes i la pau.

Jordi Palou-Loverdos

Memorial Democràtic

de la Generalitat de Catalunya

1. D'UNA GUERRA A L'ALTRA

1939: devastació, repressi gana. Aquests fo

ren els eixos que dominaren l'Espanya franquista de la postguerra. Un país destruït a causa de la Guerra Civil, una terrible repressió que afectà mi lers d'homes i dones i la presència de la gana, que tingué unes conseqüències terribles sobre tota la població.

Quan l'1 de setembre de 1939 l'atac alemany a

Polònia desencadenà la Segona Guerra Mundial, feia només cinc mesos que la Guerra Civil havia acabat. El país havia sofert enormes pèrdues hu- manes: 600.000 morts d'una població de 25 mi- lions, 200.000 dels quals deguts a les dues re- pressions -la franquista havia estat responsable de 150.00 la republicana, de 50.000-, mentre

475.000 persones havien travessat la frontera fran-

cesa el febrer anterior fugint de l'avanç franquista. En retornarien al llarg de l'any unes 300.000, em- peses per les males condicions de l'internament i per les falses promeses que res no passaria "a los que no tengan las manos manchadas de san- gre». La població penal espanyola -amuntegada a presons i camps de concentració- arribava als

270.000 interns el 1940.

A aquesta devastació humana, s'hi afegien les

abundants pèrdues materials, d'equipament indus trial, de transports, etc., i, sobretot, l'efecte que per a la població i l'economia suposà la imposició fran- quista d'una política econòmica intervencionista i autàrquica, semblant a la de les potències feixistes i que perseguia un alt grau d'autosuficiència.

En contrast amb aquests devastadors fets hu-

mans i econòmics, Franco s'apressà a declarar la neutralitat en la nova guerra europea, tot i que en realitat començà a preparar secretament una futura intervenció bèl·lica al costat d'Alemanya. El règim creia que d'aquesta manera aconseguiria engrandir Espanya des del punt de vista imperial i colonial a costa de França i del Regne Unit.

Posada en llibertat d'una presa de la

presó de dones de Barcelona. Davant seu, la Junta de Llibertat Vigilada

formada per religiosos i militars. (AFB)Barraques on vivien els republicans al camp de concentració d'Argelers. (Henry Buckley. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès).

Desfilada militar i falangista per

commemorar el primer aniversari de l'ocupació franquista de Reus. (1940. Antoni Martra Nolla. Fons Antoni

Martra Solé. Centre de la Imatge Mas

Iglesias de Reus)La manca de productes de primera necessitat durant els anys de la postguerra van provocar les constants "cues de la sopa" per adquirir-los. (Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal d'Esparreguera)

2. INICI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL. ESPANYA, NEUTRAL?

Oficialment, el 5 de setembre de 1939 Espanya

es declarà neutral en la guerra. Tot i això, Franco reuní la Junta de Defensa Nacional i preparà les forces armades per a la intervenció bèl·lica al cos tat d'Alemanya i eventualment d'Itàlia. Els plans adoptats incloïen operacions d'atac a Gibraltar i a la part francesa del protectorat del Marroc, així com el bloqueig de les línies marítimes francesa a la Mediterrània i britànica a l'Atlàntic. L'annexió del territori dels Sudets per part d'Ale- manya, la pressió sobre Txecoslovàquia i la invasió de Polònia després de signar un sorprenent pacte amb Stalin el 23 d'agost de 1939 van acabar pro- vocant una nova guerra mundial, tot i que Hitler no desitjava que esclatés en aquell moment. Els seus efectes serien devastadors, amb 55 milions de morts i nivells de destrucció desconeguts fins aleshores. El règim de Franco veié amb preocupació el pac- te germanosoviètic, així com l'atac i la subsegüent derrota i desaparició de la catòlica Polònia, però s'apressà a avaluar els possibles efectes positius que una intervenció a la guerra juntament amb

Alemanya podia reportar-li.

Oficialment, el 5 de setembre de 1939 Espanya

es declarà neutral en la guerra, però poques set- manes després que hagués començat, el 31 d'oc- tubre, Franco reuní la Junta de Defensa Nacional i va preparar les forces armades per intervenir bè- l·licament al costat d'Alemanya i d'Itàlia quan Itàlia es decidís també a participar, cosa que faria el

10 de juny de 1940. Els plans adoptats incloïen

operacions d'atac a Gibraltar, a la part francesa del protectorat de Marroc, el bloqueig de les línies marítimes francesa a la Mediterrània i britànica a l'Atlàntic, així com la mobilització de 150 divisions de terra (dos milions de soldats). Es preveia decla- rar la guerra quan França i el Regne Unit es tro- bessin contra les cordes, i es pensava en una par- ticipació efectiva i curta que permetés a l'Espanya franquista participar en el repartiment del botí. Tot i això, quan el règim negocià ja directament amb

Alemanya l'entrada a la guerra -durant la segona

meitat de 1940-, també es mostrà disposat a par- ticipar en una guerra de més llarga durada.

Trobada diplomàtica entre Franco i

Hitler a Hendaia amb l'objectiu de

tractar la futura participació espanyola a la Segona Guerra Mundial.

(20 d'octubre del 1940. Agencia EFE)Trobada entre Franco i Mussolini a la localitat italiana de Bordighera.(12 de febrer del 1941. Agencia EFE)

3. LA PRESÈNCIA DE NAZIS I FEIXISTES A CATALUNYADURANT LA GUERRA

La presència de representants feixistes italians i nazis alemanys a Catalunya i Espanya durant els anys de la Segona Guerra Mundial fou important. Les visites de diverses personalitats polítiques, algunes d'elles força destacades, durant els anys de guerra mostren les excel·lents relacions que hi havia entre els tres països.

L'Espanya franquista dels anys 1939-1945 va

mantenir la col·laboració amb els aliats feixistes que havia tingut durant la Guerra Civil. Aquestes amistats es van fer presents de diverses maneres: en les relacions diplomàtiques, econòmiques i cul turals; en la col·laboració militar, policial i entre els serveis d'espionatge -amb la persecució d'oposi tors-, així com en l'organització conjunta de diver- sos actes propagandístics. Aquesta bona sintonia també es va fer evident a través de diverses visites que feren diversos res- ponsables dels dos règims. Entre aquestes, cal destacar la que va efectuar el 10 de juliol de 1939 el comte Galeazzo Ciano, ministre d'Afers Exte- riors d'Itàlia, i la que va protagonitzar el 23 d'oc- tubre de 1940 Heinrich Himmler, Reichsführer d'Alemanya i cap de les SS i de l'Oficina Central de Seguretat del Reich.

El cònsol general d'Itàlia fent un

discurs el dia de la inauguració de la cripta dels italians caiguts a Catalunya. (9 de novembre del 1941. Pérez de

Rozas/AFB)

Tots dos van viatjar a Barcelona i a altres localitats de Catalunya -com Tarragona, en el cas del comte

Ciano, i Montserrat, en el cas de Himmler-, unes

trobades que serviren per consolidar les relacions entre els règims durant el conflicte mundial. Llurs visites serien completades per d'altres de diver- sos representants del feixisme italià i del nazisme alemany, com la d'Elisa Paul, secretària general de la Secció Femenina del Partit Nazi (NS-Frauensc- haft), o la de Ruth Moll, cap del departament d'afers espanyols, italians i sud-americans de la Secció

Femenina del Partit Nazi (NS-Frauenschaft).

Només la caiguda de Mussolini el juliol de 1943 i la confirmació que Alemanya estava perdent la guerra, així com les pressions del Regne Unit i els Estats Units, forçaren les autoritats franquistes a refredar lentament i progressivament les relacions amb els seus antics aliats.

A dalt:

Visita al monestir de Montserrat del

cap de les SS alemanyes, Heinrich

Himmler. L'acompanyaven el capità

general de Catalunya, Luis Orgaz, i altres autoritats franquistes. (23 d'octubre del 1940. Pérez de Rozas/ AFB).

A baix:

Esvàstiques a la façana principal del

Palau d'Art Modern de la Ciutadella,

actual seu del Parlament de Catalunya, amb motiu de l'exposició sobre l'arquitectura moderna a Alemanya. (20 d'octubre del 1942. ANC/Brangulí)

4. LA INFLUÈNCIA DEL FEIXISME I DEL NAZISME EN LA DICTADURA FRANQUISTA

El règim franquista creà el seu nou estat seguint el model de règim dictatorial que no respectava les llibertats individuals ni col·lectives, que mantenia un partit únic feixista i que basava tota aquesta es- tructura en un "líder hegemònic, el

Caudillo». Com

tots aquests règims, el franquisme destacà per im- posar el seu model a través de la força i la repres- sió cap a tots aquells sectors antifranquistes. El règim franquista va néixer en bona part gràcies a l'ajut que prestaren l'Alemanya nazi i la Itàlia fei- xista a Franco i la resta dels militars i civils alçats el

18 de juliol de 1936. En el moment de crear el nou

Estat, el

Caudillo i Generalísimo, juntament amb

els seus consellers polítics -com Serrano Suñer-, s'inspirà en el model feixista imperant a Alemanya i Itàlia. De fet, fins i tot abans de comptar amb un govern pròpiament dit, creà un partit únic feixista,

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

(FET y de las JONS), mitjançant un decret de 1937 que unificava les organitzacions preexistents. Tanmateix, ni Franco va ser mai exactament un lí der feixista ni el nou partit hegemonitzà tot el po- der -com ocorria a Alemanya i Itàlia-, per la qual cosa existeix controvèrsia sobre si el règim fran- quista pot ser estrictament qualificat de feixista. En canvi, el nivell de repressió que exercí -amb

150.000 víctimes per motius polítics, la majoria de

les quals durant la contesa- superà amb escreix la repressió nazi o feixista italiana d'abans de la

Segona Guerra Mundial.

FET y de las JONS utilitzà una simbologia (el jou i les fletxes, bandera roja i negra), un uniforme (camisa blava) i un programa (Veintiséis Puntos) feixistes, fomentà grans actes de masses, creà organitzacions de dones (Sección Femenina), de joves (Frente de Juventudes), sindicats verticals i milícies, tot amb vocació totalitària de control i

enquadrament feixista de la població. Amb això, pretenia emular els partits nazi i feixista, amb els quals mantingué estretes relacions fins que des-

aparegueren el 1945. Però FET y de las JONS -que canvià després el seu nom per Movimiento Nacional- sobrevisqué fins al 197 fou el partit feixista oficial de més llarga durada de la història.

A dalt:

Actes commemoratius del 450

aniversari de l'arribada de Cristòfol

Colom a Barcelona. L'acte va imitar el

format dels que realitzava la lliga de les joves alemanyes durant els congressos del partit nazi. (17 d'abril del 1943.

Pérez de Rozas/AFB)

A l'esquerra:

El cap de les Milícies d'Assalt

alemanyes, Von Obernitz, durant la celebració de la festa nacional de l'1 de maig al Col·legi Alemany de

Barcelona. (30 d'abril del 1939. Pérez

de Rozas/AFB)

5. LA COL·LABORACIÓ D'ESPANYA AMB L'EIX DURANT LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

La dictadura franquista, tot i que es va declarar

neutral al principi de la guerra, va col·laborar mili- tarment i econòmicament amb els països de l'Eix, una ajuda que, en alguns casos, seria fonamental per a l'esdevenir de la guerra.

Durant la Segona Guerra Mundial, es consolida-

ren les relacions ja existents entre l'Espanya fran- quista, l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Aquestes relacions foren fonamentalment de caire militar i econòmiques. La neutralitat espanyola no va im- pedir que es facilités l'abastiment clandestí de submarins i vaixells de guerra alemanys i italians a diversos ports de Galícia, Cadis i Las Palmas. Aquesta col·laboració, que inclogué aspectes re- lacionats amb l'aviació, en diversos moments va ser fonamental per a l'estratègia submarina que Alemanya va desenvolupar a l'Atlàntic contra el

Regne Unit.

Una altra manera d'ajuda militar indirecta va ser

l'existència d'observatoris i xarxes d'espionatge o sabotatge de l'Eix, en què participaren en algun moment agents franquistes. Aquest suport, tot i que va ser conegut en moltes ocasions pels ser- veis secrets aliats, es va intentar mantenir en se- cret. Els retrets que realitzaren des de Londres i posteriorment Washington per aquesta ajuda sem- pre van ser negats per les autoritats franquistes. Un altre àmbit de col·laboració va ser l'econòmic.

A Hitler, li interessava econòmicament Espanya

sobretot com a proveïdor de matèries prime- res. Aquesta relació comercial, iniciada durant la Guerra Civil a través la Societat Financera Indus- trial (SOFINDUS), un consorci destinat a monopo- litzar l'abastiment de matèries primes i altres pro- ductes que la indústria alemanya necessitava per a la seva producció, es va prolongar durant tota la guerra mundial. Després d'intenses negociacions per renovar els acords comercials signats durant la Guerra Civil, amb l'esclat de la confrontació mundial els dos pa- ïsos firmaren nous acords que permeteren l'arri- bada de determinades mercaderies al Reich: llana i cuir, minerals (ferro, pirita, plom, wolframi) i ali- ments (oli i cítrics, entre d'altres). Aquests darrers eren productes de primera necessitat que se sos- treien del mercat espanyol, en uns anys de gana, per enviar a l'aliat alemany. En aquest sentit, cal destacar la importància que tingué el wolframi, que fou un dels materials estra tègics més vitals per als alemanys, atesa la seva importància per fabricar armament. L'intercanvi comercial que es donà a l'entorn d'aquest mineral entre 194 1944 permeté retornar una part im- portant del deute que tenia Espanya amb Alema nya com a conseqüència de la seva ajuda durant la Guerra Civil.

A la pàgina anterior:

La presència de submarins alemanys

a Espanya va ser constant. Rebien subministrament des de diversos ports espanyols. (Topham. Cordon Press)

6. LES DEPORTACIONS D'EXILIATS REPUBLICANS DES DE FRANÇA FINS A L'ESPANYA FRANQUISTA

A partir de la derrota de França i de l'ocupació de bona part del territori francès per l'Alemanya nazi, s'iniciaren relacions entre els dos països per vigi- lar, detenir i fins i tot deportar de manera il·legal diverses personalitats republicanes. La presència d'agents franquistes per tot el territori francès va permetre deportar el president de la Generalitat

Lluís Companys.

Els republicans espanyols exiliats a França visque- ren amb desesperació la desfeta francesa a mans de les tropes alemanyes. La derrota francesa donà lloc a la firma d'un armistici entre els dos països el

22 de juny de 1940, una signatura que suposava

la divisió del territori francès en dues zones: una sota control directe alemany, amb capital a París, i una altra zona sota control d'un govern francès titella de l'anterior, amb capital a Vichy, encapçalat pel mariscal Pétain. LES EXTRADICIONS ENTRE LA FRANÇA OCUPADAI L'ESPANYA FRANQUISTA La caiguda de França va ser aprofitada pel govern franquista per sol·licitar la detenció i extradició de diferents personalitats polítiques representatives del període republicà. El 2 de juliol de 1940, im- mediatament després que les tropes alemanyes arribessin a la frontera francoespanyola d'Irun, el ministre de Governació, Ramon Serrano Suñer, decidí destinar a París Gabriel Coronado, secre- tari general de la Direcció General de Seguretat, acompanyat d'una sèrie d'agents, amb l'objectiu de detenir i aconseguir informació de diferents exiliats. Aquest equip des del primer instant va re- bre ajuda de la policia política i militar alemanya. A la capital francesa, desenvoluparen amb eficàcia la seva feina, amb la col·laboració de l'ambaixa dor espanyol a París, José Félix de Lequerica, i de

l'agent Pedro Urraca Rendueles. L'eficiència dels agents franquistes, i especialment de Pedro Urraca, va permetre la localitzaci de-

tenció il·legal, l'agost de 1940, del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. El president Companys va ser arrestat a La Baule (Bretanya) i després va ser traslladat a la presó de la Santé a París. Mes tard, el van lliurar directa- ment a Espanya, on va ser jutjat per un consell de guerra i, posteriorment, el 15 d'octubre de 1940, va morir afusellat al castell de Montjuïc. Les extradicions il·legals d'altres exiliats republi- cans que es trobaven a la zona ocupada es regis- traren durant els mesos de juliol i agost d'aquell any 1940. L'únic cas de detenci lliurament di- recte d'una personalitat republicana posterior a aquesta data fou el del dirigent català de la CNT i exministre republicà Joan Peiró, que després de ser detingut va ser traslladat a Espanya el febrer de 1941, on va ser jutjat i, més tard, el 24 de juliol de 1942, va morir afusellat a Paterna. Altres casos de detencions i lliuraments il·legals foren l'exministre republicà socialista Julián Zu- gazagoitia, els cenetistes Espartacus Puig, de Terrassa, i Marià Prat, de Manresa, per part ca- talana, juntament amb altres refugiats espanyols, com Francisco Cruz Salido, periodista socialista lliurat pels alemanys i afusellat pel règim. En tots els casos, es transgrediren les lleis internacionals relacionades amb els refugiats de guerra i les ex- tradicions de persones entre països.

Sol·licitud de targeta d'identificació

francesa a nom de Lluís Companys. (ANC/Fons Lluís Companys i Jover). L'actuació del govern mexicà també fou decisiva perquè el govern de Vichy denegués les extradi- cions que el govern franquista demanava. Aques ta actuació es concretà el 23 d'agost de 1940 quan el representant del govern mexicà a Vichy, Luis I. Rodríguez, signà un conveni entre els dos governs on es regulava la situació dels refugiats republicans a França. En aquest conveni, el go- vern del mariscal Pétain es comprometia a garantir l'existència i la llibertat dels republicans refugiats en territori francès i, molt especialment, a limitar les extradicions sol·licitades pel govern franquista. Així mateix, el govern francès s'obligava a no lliurar cap refugiat sense sotmetre'l a un procediment ju- dicial. El govern mexicà, per la seva banda, va ac- ceptar el trasllat a Mèxic de tots aquells refugiats que ho demanessin.

7. LA DEPORTACIÓ DELS REPUBLICANS ALS CAMPS NAZIS

La tragèdia dels exiliats republicans continuà un cop s'inicià la Segona Guerra Mundial. Maltractats pel govern francès als camps de concentració que s'habilitaren per tota la geografia francesa i el nord d'Àfrica, una part important d'aquells homes es van veure obligats a allistar-se a les companyies de treballadors estrangers. Alguns d'ells fins i tot s'enrolaren a la legió estrangera per continuar llui- tant contra el feixisme. Amb l'ocupació de França per part de l'exèrcit ale- many, molts d'aquests republicans foren capturats per les forces alemanyes i internats en camps de concentració. La majoria d'ells moririen en aquests camps, especialment al de Mauthausen. Bona part d'ells serien capturats per l'exèrcit ale- many durant les setmanes posteriors a la invasió de França, el maig de 1940. Aquests republicans, abandonats a la seva sort pel govern de Vichy, van ser capturats per la Gestapo amb el consentimentquotesdbs_dbs46.pdfusesText_46

[PDF] les civils victimes de la violence

[PDF] les classes d'accueil au québec

[PDF] les classes de feu

[PDF] les classes de feu et les extincteurs pdf

[PDF] les classes de mots exercices ? imprimer

[PDF] Les classes de mots invariables

[PDF] Les classes grammaticales

[PDF] Les classes grammaticales - Français

[PDF] les classes grammaticales exercices

[PDF] les classes grammaticales pdf

[PDF] Les classes grammaticales pour 5°

[PDF] Les classes sociales

[PDF] les classes sociales en Europe de 1850 ? 1939

[PDF] Les classification animale et vegetale

[PDF] Les cletes et les gaulois dans l'europ