[PDF] [PDF] Bàsquet, scrabble i tu

[PDF] Mots de Tête n°60 (mars 1991) - Montpellier Scrabble

2 mar 1991 · JOURNAL DU CLUB DE MONTPELLIER-SCRABBLE NUMERO: 60 MARS 1991 PRIX 5F50 JOURNAL CONÇU ET REALISE PAR: Christian 

[PDF] Scrabble®Aid - MaxLearningNet

23 déc 2020 · Scrabble®Aid Quicker Scrabble® is a trademark of Hasbro, Inc 3-Letter o( nyx ryx xen xes xic xid xim) p(ixy lex oxy rex) roux s(ext exy) 

[PDF] Bàsquet, scrabble i tu

Caram, ja ha fet un scrabble, és a dir, ha utilitzat totes les lletres a la primera Sílvia Soler i Ferran Muñoz, Bàsquet, Scrabble i tu xen un sintagma nominal

[PDF] Scrabblabl 2005-2006 - Comite Scrabble Languedoc Roussillon

24/1 TRAP à Argelès Fête du scrabble à la MYA TRAP et Tournoi de Scrabble classique Dimanche 27 Tournoi 1 3 RSUU+XEN BIWA 15 53 14 EEPV+ 

[PDF] A Concise Etymological Dictionary of the English - Forgotten Books

put for Roy al") vi xen log ic art where how -l ; is fem of “ w as reasonable - Gk A6 1 “ a speech —Glr shelter , cover(above) Scrabble ; see Shar p

[PDF] CIMB Junior Scrabble Circuit (Perak) 2011 - Penster

30 avr 2011 · Game Numero Uno saw Arvinran mercilessly pulverizing Ng Chien Xen 661 to 189, playing a couple of phonies that were unchallenged Choo Zi 

[PDF] Scrabble For Bible Lovers

Getting the books scrabble for bible lovers now is not type of challenging means manual , calculus and its application 12th edition , xen user guide , abstract 

[PDF] Forbes - Irawo

tricycles p ar d es artisan s n igérian s Ces d ern iers y fi xen t u jouait ensemble au football, au Scrabble, on s'entraidait », se rappelle-t-il ÊTRE POSITIF ET 

Mauxdenfanüs - Gilles Paris

l'aide des lettres du Scrabble Lola s'efforce de protéger cet enfant de 9 ans malmené *xen'npiaines, Aéroiie gué : les femmes sont - une ethnie exogène'

[PDF] les territoires ultramarins parmi lesquels les 5 drom

[PDF] algorithme tant que suite

[PDF] loi de stefan corps noir

[PDF] puissance rayonnée formule

[PDF] formule rayonnement thermique

[PDF] loi de planck démonstration

[PDF] emissivité corps noir

[PDF] prend la valeur ti 82

[PDF] rayonnement thermique cours

[PDF] corps gris rayonnement

[PDF] rayonnement thermique définition

[PDF] finalité 1 bts am nathan

[PDF] finalité 1 - soutien ? la communication et aux relations internes et externes bts 1re et 2e années

[PDF] finalité 2 bts am

[PDF] f2 bts am

veus penses pregunta

Compar

tiu

Rutina de pensament

Unitat

1

» CONTINGUTS

COMPRENSIÓ

Bàsquet, scrabble i tu

EXPRESSIÓ

El text narratiu

L"explicació d"una anècdota

GRAMÀTICA

L"oració

ORTOGRAFIA

Sons i graes. La divisió sil·làbica

LÈXIC I SEMÀNTICA

Estructura del mot

10

Sílvia Soler i Ferran Muñoz

Bàsquet, scrabble i tu

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961)

és periodista i escriptora. Ha escrit

nombroses novel·les i ha guanyat diver- sos premis com el Ramon Llull amb la novel·la L'estiu que comença. La lectu- ra següent és un fragment de la novel·la

Bàsquet, scrabble i tu.

Sílvia Soler va es

criure aquesta novel·la juntament amb el seu ll Ferran Muñoz. La novel·la parla del dia a dia d"un adolescent i de la rela ció amb la seva mare.

Abans de llegir

Aquest fragment de la novel·la

Bàsquet, scrabble i tu

recrea una escena en què el protagonista, en

Lluc, juga una partida de

scrabble amb la seva amiga Àfrica. La clau d"aquesta lectura és com el joc es converteix en un mitjà de comu nicació entre els dos joves. scrabble Ella remena la bossa amb les txes d'aquella manera que em fa tanta grà cia, que sembla que les txes hagin de sortir disparades pertot arreu en qualsevol moment. Jo me la miro, i penso que de l'any passat a avui ha canviat molt: els cabells li brillen més, t

é els ulls més bonics i el somriure

més enlluernador... O potser sóc jo, qui ha canviat, no ho sé. [...] Mentre amaguem les lletres una a una, les nostres mans topen una vegada i una altra. Podríem evitar-ho, sí, però no ho volem. Estem asseguts a terra i les cames se m'estan adorm int, però m'és igual. Les partides de scrabble amb l'Àfrica tenen això. Agafo set txes a l'atzar i ella també. Col·loquem el taulel l de manera que quedi a la mateixa

distància de tots dos, i ens posem a jugar. Començo fent un ridícul lamentable amb la patètica

i minúscula paraula PA. Per acabar d'humiliar-me, ella aprota la vocal per escriure en vertical: VERGONYA. Caram, ja ha fet un scrabble, és a dir, ha utilitzat totes les lletres a la primera paraula —cinquanta punts extres a sobre amb una i grega. A més a més, ha descrit a la perfecció el que sentim tots dos ara mateix. Abans, quan feia aquestes partides amb ella, havia de lluitar amb totes les meves forces per no adormir-me. Ara, en canvi, estic més despert que mai. Tot i així, hi ha alguna cosa que m'impedeix alçar el cap i mi rar l'Àfrica als ulls, i no és el iuiu que sentia abans. Estic estranyament nerviós, com si hagués de jugar un partit de bàsquet molt impor tant. Sento com si un grup de papallones estiguessin ballant ska a la meva panxa. [...] Aprotant la "n» de VERGONYA, miro d'explicar-li que jo també em sento estrany amb sis lletres. NERVIS. No està malament! La "i» ha caigut sobre un doble de lletra, i com que sis txes no són poques, devem anar bastant igualats. Veig que posa mala cara. Està tan guapa quan s'enfada! [...] El cas és que em sembla que no té unes bones lletres perquè es comença a posar de mal humor. Per primer cop a la història, tinc possibilitats de guanyar. Efectivament, la paraula que forma és curta i senzilla, cosa que em dóna un cert avantatge. Aprotant la erra de la meva paraula, col·loca dues txes horitzon talment per formar la paraula RAÓ. És una pregunta? M'està demanant que li digui per què estic nerviós.

Podria ser.

Per desgràcia, l'

scrabble no té txa que sigui un signe d'interrogant. A partir de la "i» de la meva paraula, NERVIS, construeixo una paraula de set lletres: INDECÍS. 13 Acte seguit, sense ni pensar-s'ho, l'Àfrica, a partir de la "e» d'INDECÍS, col·loca una altra paraula de set lletres perquè em que-di clar qui és la reina d'aquest joc. ESTUDIS. Un altre cop, l'interrogant e s troba a faltar. No, no estic nerviós pels estudis. De fet, no hi ha res que em posi menys nerviós que fer els deures de mates. És per això que agafo quatre lletres i, apro?tant la "e» de la seva primera paraula,

VERGONYA, escric al taulell: QUE VA.

Això no val: són dues paraules. Aixeco la mirada i, efectivament, l'Àfrica està fent aquella mirada que m'agrada tant, aquella mirada de "m'estàs intentant prendre el pèl?». Sóc conscient que mai no podré guanyar-la jugant bé, així que renuncio a la victòria perquè li quedi clar que no són els estudis el que em produeixen aquest neguit. Ens mirem. Somric, somriu, i seguim jugant. Ja no importa el joc, ja no importa qui guanyi: som dues persones parlant a través d'un joc de taula. A partir de la "s» d'INDECÍS, doncs, l'Àfrica intenta un altre cop endevinar què és el que em fa sentir nerviós i alhora dubtós. BÀSQU

ET. Em coneix

molt bé, i sap que l'única cosa que em podria alterar els nervi s en aquest món és un partit important, però aquest cop no l'ha encertat. Aquest cop no estic nerviós perquè l'endemà em jugo el campionat. Poso una "n» davant de la "o» de VERGONYA. En aquest moment, com un gos quan sent un soroll estrany, tots dos aixequem el cap ràpidament. Si estic nerviós i no és pel bàsquet, vol dir que alguna cosa g rossa està passant. Després de mirar- nos l'un a l'altra i quedar-nos enganxats com si els seus ulls fossin una nevera i els meus un iman t, l'Àfrica col·loca al taulell la paraula que tots dos estàvem esperant que sortís. AMOR. Tot seguit,

agafo la "i» que tenia reservada des de feia tres tirades i la poso a sota d'una "s» per dir-li que SÍ.

Ens tornem a mirar. Només amb l'expressió dels ulls, tots dos entenem què està passant i què

està a punt de passar. Tot això de la vergonya, tot això dels estudis... tot això són bajanades. Tots

dos sabíem quina paraula acabaria sortint. I tots dos ho volíem. S'obre la porta corredissa del menjador i la mare entra tallant el rotllo d'una manera només com parable a quan t'estàs adormint a classe de mates i el professor et diu que et toca a tu corregir els deures. - Què, ja heu acabat? - diu. - No - li contesto - . I vosaltres, ja no teniu res més a dir-vos? Per la mirada que m'ha fet, em sembla que ha captat la indirecta. Fa mitja volta i torna al menjador amb el somriure escapant-se-li per sota el nas. Al cap d'uns segons, quan l'À frica comença a ru miar quina paraula hi posarà, sentim com sona la música. La mare ha engegat la minicadena i ha

posat una cançó. Però no una cançó qualsevol, no: "Romeo and Juliet», de Dire Straits. Ara que

sóc jo el protagonista de l'escena, ja no em sona tan malament. De fet, em posa la pell de gallina.

Sense ser conscient del que signi?ca, l'Àfrica aixeca el cap, para l'orella i fa un ample somriure

d'aprovació. Un altre cop, no sentim la necessitat de parlar per dir-nos el que ens volem dir. No

ens cal. Lentament, agafa dues lletres i les col·loca a sota de la "q» de bàsquet, el millor esp

ort que

hi ha en aquest món. QUI. Amb aquesta paraula, l'Àfrica acaba de guanyar la partida. Una lletra

molt valuosa i un doble de paraula esmicolen les meves possibilitats de guanyar. Però m'és igual.

Apro?tant la "t» de BÀSQUET, agafo l'última lletra que em quedava i construeixo una paraula q

ue no em fa guanyar la partida, però em fa guanyar una altra cosa: TU.

Sílvia Soler i Ferran Muñoz,

Bàsquet, Scrabble i tu. Estrella Polar

Et recomanem

Si t"agraden les narracions

en què l"amor té un paper im portant, no et perdis aques tes lectures!

José Maria Plaza, No és cap

crim enamorar-se. Col·l. Pe- riscopi. edebé.

R. Santiago i J. Olmo, Mai

no tingueu catorze anys

Col·l. Periscopi. edebé.

1. Respon les preguntes següents sobre la lectura:

Quins personatges intervenen en la lectura? Quins són principals i quins secundaris? Qui explica la història i, per tant, fa de narrador?

On es desenvolupa l"escena?

A què juguen?

Qui guanya la partida?

Com es comuniquen els protagonistes?

2. Aquí tens les paraules que els personatges han format amb l" scrabble . Or- dena-les i escriu la conversa com si els dos nois estiguessin parlant.

3. Què vol dir l"expressió "Sento com si un grup de papallones estiguessin

ballant ska a la meva panxa»?

No em trobo bé perquè tinc mal de panxa.

Em sento malament per la ràbia d"estar perdent la partida. Tinc una estranya sensació a la panxa perquè l"Àfrica m"agrada. - Es tracta d"una comparació o d"una metàfora? Per què

Inventa una expr

essió que signiqui el mateix que aquesta, que es pu gui fer servir per expressar la mateixa sensació. - Escriu en el teu quadern altres comparacions que trobis en la lectura.

4. Busca aquestes expr

essions en la lectura i escriu un sinònim per a cadascuna. T allar el rotllo

Sentir

iuiu Posar -se la pell de gallina 5. El títol de la novel·la de la qual està extr et aquest fragment és

Bàsquet,

scrabble i tu . Si haguessis de pensar un títol només per a aquest fragment, quin triaries?

6. En Lluc i l"Àfrica es parlen en algun moment de la lectura? Assenyala

només les formes de comunicació que utilitzen per a expressar els seus sentiments.

Gestos i mirades.

Símbols i icones.

L"expressió mitjançant dibuixos.

El llenguatge escrit.

7.

Quin és en r

ealitat l"objectiu d"aquesta partida de scrabble?

Passar-s"ho bé.

Guanyar.

Comunicar els sentiments.

8.

Llegeix aquesta part de la lectura r

eferida a la mare. Què creus que deu pensar? 9.

Llegeix de nou el darr

er paràgraf de la lectura i explica'n el signicat:

10. Explica per què creus que els personatges de la lectura decideixen expres-

sar-se d"aquesta manera tan peculiar. 11. L "amor és un sentiment que ens pot alterar, però imprescindible en la nos tra vida. L'amor entre adolescents, afecta a tots per igual? Altera la vida dels nois i les noies? En quin sentit?

12. Amb la base d"un paper amb una quadrícula dibuixada que representi

el taulell del joc de l" scrabble, segueix les indicacions del protagonista i escriu totes les paraules que els personatges construeixen. — Després, compareu el resultat amb els vostres companys.

13. Jugueu a l"

scrabble amb les lletres del vostre nom i cognom.

— Dividiu la classe en diversos grups.

Cadascun de vosaltr

es ha de formar el major nombre d"oracions possi bles amb les lletres que componen el vostre nom i cognom. Per exemple: Mir eia Rojas

Ja sé mirar

, oi? Digueu en veu alta totes les oracions que hàgiu format. Guanya el gru p que sumi més oracions. "Per la mirada que m"ha fet, em sembla que ha captat la indirecta. Fa mitja volta i torna al menjador amb el somriure escapant-se-li per sota el nas.» "Aprotant la "t" de BÀSQUET, agafo l"última lletra que em quedava i construeixo una paraula que no em fa guanyar la partida, però em fa guanyar una altra cosa: TU.» V E R G O N Y A P

En l'amor de parella la comuni

cació és un valor important. La relació que s'estableix és entre iguals, sense dominància d'un sobre l'altra.

Per què és important el valor

de la comunicació en una re lació de parella?

ESCRITA I AUDIOVISUAL

Quan expliquem una experiència que hem viscut, quan expliquem un conte... estem narrant. Una narració és una explicació ordenada d'un fet o conjunt dequotesdbs_dbs35.pdfusesText_40