[PDF] Les dramaturges les plus connus
[PDF] Les drogues : un monde très vastes nesce pas
[PDF] Les drogues douces en France
[PDF] Les droit de L'homme
[PDF] les droit de la femme
[PDF] Les droit de propriété
[PDF] les droit des enfant
[PDF] les droit et les obligation des salaries
[PDF] Les Droite paralléle
[PDF] Les droites
[PDF] Les droites (BC) et (DE) sont parallèles
[PDF] les droites (EF) et (BC)
[PDF] les droites (mi) et (ou) sont elles parrallèles : demonstration
[PDF] Les droites parallèles
[PDF] Les droites parallèles
LA PUBLICITAT
BARCELONA, DIJOUS, 21 D'ABRIL DE 1932
REDACCIO 1 ADMINISTRACIO1 CORTE CATALANES, 1189, 15r, TELETON 1(4511
OPUBOLE 11111PRISOINDISLE
'134 REGLES PER A ESCRIURE
CORRECTAMENT LA LLENGUA
CATALANA"
per R. ~oh I OapdevIla
Demaneu-jo a totes las Ilibreries
(Administrador: Saneada)
MOTORS TRANSFORMADORS
li'lleciricilat de 13111811
Agentes de venda:
METRON Plaça de Catalunya, 9
carrer del Bruc, 11
ANY LIV. - NUM. 18.001. - PREU: 15 CENTIMS
TALLERS D'IMPRENTA' CARRER BARBARA, 11 I 13,TELEFON 10603
L'Estatut i les Constituents espanyoles
Arxius, biblioteques, museus
monuments...
La situació especialissima
la marina mercant
Temes al marge
Demà
passat, dissabte...
Comentad
Totes aquestes uses, que per als
catalana tenen un alt valor mo- ral, sein posades, pel dictamen de la Comissió parlamentària, fora del dos de l'autonomia catalana.
Es arxius, les biblioteques i els
museus que regeix l'Estat cen- tral a Catalunya, formen part del patrimoni espiritual del nos- tre poble, cota els monuments anomenats nacionals, de la con- servaci6 dels quals té cura - o hauria de tenir-ne - aquest Es- tat que tant abraça i que tan poc estreny. Per a fer els senyors de la majoria de la
Comissió dictaminadora no han
tingut altra feina sind la de pas- sar una ratlla negra per damunt d'aquesta part de l'Estatut de
Catalunya.
Aci tenia un exemple de l'es-
perit hostil i del prejudici anti- autonomista d'aquests senyors diputats. Fina partint de la Cons- titució espanyola, és perfecta- ment just i viable el ple lliura- ment a Catalunya dels serveis de biblioteques, arxius, museus i monuments. No figuren aquests serveis. ni de prop ni de lluny, entre el; que eón de l'exclusiva incumbéncia de l'Estat central, ni entre els que li corresponeu legislativament. En aquest punt no hi ha - eom hi ha en els punta del test constitucional relatim a l'ensenyament i a la llengua - articles tendenciosos o frases equivoques. Pel propi pes de les coses. els serveis de musdis, mo- numents, arxius i biblioteques havien de quedar enclosos dins les funciono que pertoquen a Ca- talunya tant en la legislad() com en l'execució. I ens trobem amb la sorpresa que la Comisiijs, amb un ràpid eop de tisores, ens ha suprimit tot aquest rengle de senda.
I bé: no ho podem consentir,
no hi podem passar. No solament els arxius, les biblioteques. els museus i els monuments arqueo- lgics a casa nostra un ele- ment importantíssim de l'obra de cultura catalana, ans encara re- presenten un gran valor d'esti- ma, un gran amor de la nostra /mima, un heretatge del nostre passat glorié,. Per a nosaltres, els documente dele arxius Metí> tics, els vells 'libres de les bi- blioteques i els objeetes dels mu-
SPUS, no són coses d'arxivers i
bibliotecaria i buréerates d'un cuerpo oficial. Són coses de l'es- perit. part de la riostra riquesa antiga salvada del naufregi poli- tic i de les injúries del temps i dels homes.
Tots els horneo d'estudi, ;de
ciència i d'art; tots els eatalans de bona mena trobaran inadmis- sible que, sota un rég,im d'auto- nomia, no estigui en mans de
Catalunya aquest immens dipòsit
documental de l'Arxiu anome- nat de la Corona d'Arag mu- sena eom el 3Ituseu Arqueolégie de Tarragona, que per la incúria de l'Estat agavellador do encara avui un vergonyós magatzem ele drapaire. Cap eatalà no compren- dria que el monestir de Poldet el de Santes Creus no correa- ponguemin a la Catalunya autb- noma.
Prou i massa
han patit els ar- xius. les biblioteques, els mivens i els monunsents nostres per efec- te de la deixadesa oficial i la barbàrie de cutis gent. En es devenir autònoma, Catalunya ha protegir-los, ha de reno- var-los, ha de tractar-los amb aquell afecte intim que només pot sentir-se per les caes /iré- pies. L'Estat central no té cap títol per a mantenir el seu domi- ni damunt els vells Papera i frs velles pedrea que nena testimonie de la grandesa i de la caiguda de la nostra
Catalunya ha de reclamar im-
perativament aques:tee pedres i aguda papero, que per a altres valen molt pee i que per a noo-
Esa l'hora inateixti en què Cata
lunya recobrarà el seu co.; d'Es- tat, ha de ptendre possessió dels documente dels constes i dels com- tes-reis i de la Oeneralitat anti- tues, de tot alié) que és la ieva executòria de noblesa i el record del pasaat no mai passat. /Per ventura els senyors di- putats de la Comissió parlamen- tària no saben que sise, que ara ells volen negar a Catalunya - arxius, biblioteques, museus i monumento - li era concedit, fa vint anys, pel projeete de Man- comunitats provincials que Ca- nalejas féu aprovar en el Con- grés de diputats?
¡Si que hauríem caigut avall
els catalinas, en el cas de con- formar-nos ara a. perdre allí) que ja tenían guanyat l'any 19121
¡I sí que serien Iprogressius
aquests diputats republicana de la Comissió, que no velen que la República reconegui a Cata- lunya uns drets j unes funcions que li reconeixien aquello dipu- tato de la Monarquia, vint anys enrera!
Catalunya, en disposar-se a
passar el llindar de l'autonomia reconquistada, sap que va a refer la seva histhria. sap que va a restablir el lligam directo que uneix el passat, el present i l'es- devenidor. Com ha de permetre que arxius, biblioteques. museus i monuments segueixin en mans de l'Estat central, que en temps de la monarquia fati eollaborador dels cores i dels lArbars en la feina destructora d'aquest gran patrimoni nacional?
A. ROVIRA I VIRDILI
Madrid, 20. -
"Luz", comentant ractitud deis diputats catalans davant l'Estatut, diu: "El dictamen de la comisión fui elaborado con una ponderación admi- rable donde la prudencia y la va- lencia se harmonizan y llegan hasta
Ira limites de una autonomia que de
ser llevada más alta seria para los intereses colcctivos nacionales y regio- nales, sumamente perjudiciales.
Por eso hemos de censurar con la
mayor energia la reciente habilidad de eus políticos que después de haber re- petido han el infinito la anunciada comprensión y las soluciones harm6- nicas, etc., etc., apoyan ahora un su- puesto táctico representado por el vo- to particular, para poder afectar cuan- do crean canveniente que no han sido atendidas las demandas de Cataluila y que se h- escamateado la autono- mía regional, dejando subsistente el problema.
Si no hábil. mis airoso sería para
ellos el acudir al terreno de la plena lealtad, en el qu cobran las Consti- tuyentes de una manera eficaz ante to- das las cuestiones de orden nacional y teniendo co cuenta que no caben ya por parte del Estado resistencias aprio- risticas de pruritos centralistas de 'tintina clase.
En esta forma podrian exponer ob-
jetivamente sus pretensiones renun- ciando una vez así u la perpétua tác- tica r5 erniftnens en que actuan.
Al propio tiemno se desvanecería la
idea de la falta de ateneión y del interés en los asuntos nacionales que es característico de los representan-tes catalanes y corno mis de una vez hemos ya sefialado nosotros.
Cuando loe diputados de otras re-
giones con nn menor personalidad que
Cataltifis. aunnue haya maree:do de
tic meedatientn analego al cataialista, se esfuerzan en ahogar los localismos ante 'a defensa de puntea de vista tetalitarins, hm representantes cata- lanes, que llegado el momento saben servir a la república con objetieldad y patriotismo de In que son ejemplo ;dos actuales ministnos. pretenden rn olstante aferrarse a puntos de vista parciales y estreches.
Si para tnela gran cuestión hace
falta anli-ar un criterio amplio y bien concreto, esta necesidad se hace mis urgente cuando se trata de enfocar el
Finestreries
POLITICA I INTEL.LIGENCIA
Hi ha una manera de cornbatre que,
fet l fet, .no consisteix sine a negar- se rudarnent a entendre i a rebatre a la cara de 'adversari la insolincia de no voler-lo entendre. En un país com l'Espanya, de tot temas Inés tempera- mental que no pas ideològic, hom pot veure-ho a cada cantonada. En dretes i en esquerres. La posició de la intel- ligincia, naturalment, és en el centre, i encara pasaría dir en un centre cim - no és tan qüestió d'equidistancia com de superació cense negar-se perspectives, ni complements, ni com- pensacions. Perquè la intelligencia no viu tant d'haver entes con' de voler entendre encara. Per a 11, República is un ban auguri rhomenatge cert que hom hi fa a :a intelligincia. No hita res que de vegades això no passi gai- rebé d'una cortesia exterior: ja és un guany, venint, com fem, d'una ignomi- nia, d'un regias de barbarie galone- jada: galons de lliurea.
República és el regirla en el qual
hom es coordina per la intelligincia,
SO lloc d'aglevar-se per la coacció.
Però forçosament, no poden finar d'un
dia a l'altre aqueixes dues bordes opo- sades de dos instints elementals que es neguen a entendre: el tradicionalis- me de la "tranca" i el lliure-pensa- ment del sagristá renegat, el Orne benestant i la ira proletaria. La dic- tadura va consistir a sufocar els pro- blemes arnb peces de Ilustrina: no va fe: sinó agreujar. La República ro té retamos magics (anem a dir que sei no n'han existit, pece ella, almenys, ho sap). Metjar per la intelligencia és dificil, vol abnegaci es. per força, gradual. Però, com dile el palie, no hi ha més manera.
Es clar que sernpre que existeix una
real necessitat, la comproven fino i tut en petits esdeveniments que aún pare- dies del rernei veritable. La política intelligent no ha pas d'ésser feta per intellectuals en estantent dos ni per cionaris canta:lata corn a tecnics. Po- lítica és de política. I per exemple, els intellectuals que e2 facie lerrouxistes, no lo fea cera a intellectuals, sind com a "habils", cosa que recorda una distinció famom en el Castell dels
Tres Dragons".
JOSEP CARNEA
problema de la estructura del Es- tado.
No debe. por tanto, llevarse a la
discusión del Estatuto un plan de tira y afloja donde los catalanes aparez- can pidiendo y los demás se defiendan otorgando.
Se trata de dar el régimen jurí-
dico ypo lítico a una región y para ello no hay prejuicio de ninguna clase por las Co. es. ideales cada cual adopte la actitud y pero ante la importancia del problema de que se trata los diputados cata- lanes tiene que fijar su actitud de una manera clara y concreta, dejando a parte todo lo qtte ee refiera a rivali- dades y a puntos de vista en relación con las futuras elecciones.
En esta forma no se debe actuar,
/lees se trata de un grave asunto na- cional y debe resolverse con arregloal criterio irás justo y "Anime."
El senyor Ventosa no acos-
tuma parlar de l'Estatut
Madrid, an - "A B C" diu que és
inexacte ,ine en la conversa que san sestenir els Srs. Ventosa i Martínez de Velasco, cap aquest de la minoria agraria, rebutges el tenia de l'Estatut
Afegeix que es tracti en la con-
versa exclui.ivament d'una uni6 dre- tes en aeneral. Eis del doctor Alhifiana contra Catalunya
Madrid. 20. - Diumenge que ve,
al teatre de Fuencarral. celebraran un míting ele f!^111e9t3 del "Partido nacionalista espatiol", que dirigeix el famós doctor Alhifiana. El mitin eeri enntra l'Estat -t r1 Cat..lunya i en defensa de la iategritat d'Espa- nya.
Llegiu, a l'intenor, la plana
LLETRES
Textos de J. V. Foix, Pau
Vila i Eiili Vallés. Infor-
mació de la Diada del
Llibre i de les Exposicions
Arran d 1 viatge del president de
la República Espanyola a les Ba- certs aspectes a., la marina de guer- ra espanyola que no ene interessa retreure en aquests moment . El f..t
és que després del viatge, el Govern
ha msiderat pertinent un canvi en determinats alta cartees i que el mi- nistre de Marina ha deixat endevinar, a través d'un discurs optimista, que els comentaristes no anaven del tot errats en llurs denúncies.
A propesit d'ajad, ens sembla
d'interes en aq..ests moments, Per- d'interès en aquests mornents parlar de la marine mercant espanyola.
La Dictadura va pastar per la ma-
rina mercant - com va pastar per tants d'altres estaments - i hi va cometre ntoites injustLies, va regla- mentar-hi ¡omites irregularitats i potser ja és l'hora cresmenardes d'u- na matrera decidida.
Les Associacions dc capitana, off-
cials i pilote de la marina mercant, prou Iran Iluitat per aconseguir-ho.
Fins ara, però, la reivindicació es-
perada no es preveu.quotesdbs_dbs8.pdfusesText_14
« DragonMagic - WordPresscom