Un jeu de Eric RANDALL et Laurent LAVAUR
MONTAGE_CARTES_PILOTES_REGLES in1 1 4/08/08 17:29:06 2 But du jeu FORMULA D est un jeu sur la course automobile Le but est de gagner une course (sur 2 tours) en franchissant le premier la ligne d’arrivée Pour cela, il vous faudra prendre des risques et anticiper les évènements de la course Vous devrez décider
Règles et formules de dérivation - CIRRELT
Règles et formules de dérivation Règles de dérivation Si c est une constante, u et v des fonctions et x la variable indépendante, alors 1 (cu)′ =cu′ 2
2021 FORMULA 1 TECHNICAL REGULATIONS
Jun 19, 2020 · 2 3 Dangerous construction 2 4 Compliance with the regulations 2 5 New systems or technologies 2 6 Measurements 2 7 Duty of competitor
exp(x) = inverse of ln(x
De nition of ex De nition When x is rational or irrational, we de ne ex to be exp(x) ex = exp(x) Note: This agrees with de nitions of ex given elsewhere (as limits), since the de nition is the same when x is a rational number and the exponential function is continuous Restating the above properties given above in light of this new
Formulaire de trigonométrie circulaire
Formulaire de trigonométrie circulaire A 1 B x M H K cos(x) sin(x) tan(x) cotan(x) cos(x) = abscisse de M sin(x) = ordonnée de M tan(x) = AH cotan(x) = BK eix = zM b b b b b b b Pour x /∈ π 2 +πZ, tan(x) = sin(x) cos(x) et pour x /∈ πZ, cotan(x) = cos(x) sin(x) Enfin pour x /∈ π 2 Z, cotan(x) = 1 tan(x) Valeurs usuelles x en 0
FORMULACIÓ i NOMENCLATURA ORGÀNICA
Regles de la IUPAC: a) Localitzar la cadena principal És la de major longitud A la mateixa longitud, la de major nombre de substituents b) Numerar la cadena principal Utilitzar la numeració, tot assignant els números més baixos als substituents En cas d’igualtat de les combinacions, es tria la de menor numeració per
LANGAGES - GRAMMAIRES - AUTOMATES
programme de départ, puis de produire un fichier en un langage de niveau plus bas, par exemple un fichier en code objet, exécutable par le système d'exploitation Le premier langage de haut niveau qui a été écrit est le FORTRAN (« Mathematical FORmula TRANslating System »); son compilateur a été conçu et écrit dans les années 1954-57
Version 2 Edition 0 IBM Planning Analytics
Boîte de dialogue Filtrer les éléments par valeur d'attribut 32 Boîte de dialogue Filtrer les éléments par niveau 32
Fiche de données de sécurité
Meliseptol (New Formula) / pure Date de révision: 27 05 2020 Code du produit: 00056-0313 Page 5 de 12 Les indications de point 8, ne s'appliquent pas lors de l`utilisation et de l'emploi régulier du produit (voir renseignement sur l'utilisation), mais lors de la libération de quantités majeures en cas d'accidents ou d'irrégularités
Jauge Formula Windsurfing Espoirs 2010-2012
Ailerons : Possibilité d’utiliser 2 ailerons maximum de modèle Drake R 19 Race NR 700 de profondeur maxi 70cm B- GREEMENTS GENERALITES Pour la discipline Formula Windsurfing Espoir, chacun peut faire jauger un maximum de 2 gréements dans la jauge Formula SURFACE VOILES MAXI JUNIOR Homme et Femme 11 m2 Voiles de production liste annuelle
[PDF] déphasage circuit rlc
[PDF] regle routage carte electronique
[PDF] regle de routage pcb
[PDF] realisation d'un circuit imprimé de a ? z
[PDF] les étapes de fabrication d'une carte électronique
[PDF] formule manning strickler excel
[PDF] ecriture journalistique formation
[PDF] dsciences libreoffice
[PDF] écrire une note d'intention artistique
[PDF] l'opinion maroc contact
[PDF] extension dsciences
[PDF] abonnement ? l éveil
[PDF] dsciences télécharger
[PDF] l'opinion telephone
IES El Cabanyal 2015
1FORMULACIÓ i NOMENCLATURA ORGÀNICA
QUADRE RESUM DE FORMULACIÓ i NOMENCLATURA ORGÀNICA Els compostos orgànics es nombren i formulen amb les següents regles de la IUPAC: ▪ La cadena principal és la més llarga amb el grup funcional més important.▪ La numeració es farà en el sentit que donarà el localitzador més baix al grup
funcional més important. ▪ Les cadenes laterals es nombren abans que la cadena principal, precedides delcorresponent nombre de localitzador i amb la terminació "il" per a indicar que són
radicals. ▪ S"indicarà els substituents per ordre alfabètic.▪ Quan hi haja més d"un grup funcional, el sufix de la cadena principal és el
corresponent al grup funcional principal, segons l"ordre de preferència Àcids > èsters > amides = sals > nitrils > aldehíds > cetones > alcohols > amines> èters > derivats benzè > derivats halogenats > insaturacions (= > ºººº) i
hidrocarburs saturats. -COOH > R1COOR2 > RCONH2 = RCOO- > -CN > -CHO > -CO- > -OH > -NH2 > -O- >X
GRUPS FUNCIONALS OXIGENATS i NITROGENATS
Ordre Funció Grup SUFIX
Grup principal PREFIX
Grup secundari
Cadena
principal Cadena lateral1º Àcid R-COOH Àcid R-oic -carboxílic Carboxi-
2º Èster R-COOR´ R-oat de R´il Carboxilat de R´ -oxicarbonil-
3º Sals R-COOM R-oat de M Carboxilat de M
Amida R-CONH2 R-amida Carboxamida Carbamoil-
4º Nitril R-CN R-nitril Carbonitril Cian-
5º Aldehid R-CHO R-al Carbaldehid Formil-
6º Cetona R-CO-R´ R-ona Oxo-
7º Alcohol R-OH R-ol Hidroxi-
8º Amina R-NH2 R-amina Amin-
9º Èter R-O-R´ RR´-éter (R-oxi-R´) R-oxi-R"
EXPLICACIÓ DE LA FORMULACIÓN i NOMENCLATURA DE QUÍMICA ORGÀNICA S"hi han seguit les recomanacions de Nomenclatura de Química orgànica de la IUPAC de 1993. Dites recomanacions modifiquen les anteriors de 1979. Consisteixen en col·locar els numerals queindiquen la posició del doble o triple enllaç o del grup funcional immediatament davant de la
terminació del nom. Pot servir d"ajuda, en la modificació de la nomenclatura de l"any 1993, tenir en comptes que al llevar els numerals es lleig correctament el nom de la substància sense indicadors de posició.Exemples
Fórmula Nomenclatura de 1979
Nomenclatura de 1993
CH3-CH2-CH=CH2 1-Butè But-1-è
CH2-CH(CH3)-CH=CH2 3-Metil-1-butè 3-Metilbut-1-èCH2=CH-CH=CH2 1,3-Butadiè Buta-1,3-diè
CH2=CH-CH2-CH2OH 3-Butè-1-ol But-3-è-1-ol
CH3-CH2-CH2-CH2OH 1-Butanol Butan-1-ol
CH3-CH2-CHOH-CH2OH 1,2-Butandiol Butan-1,2-diol
CH3-CH2-CH(NH2)-CH3 2-Butanamina Butan-2-amina
IES El Cabanyal 2015
2 En els exemples de nomenclatura, quan és procedent, s"hi anomenen les substàncies de les dues maneres, tot posant entre parèntesi les recomanades per la nomenclatura de 1993.Les substàncies orgàniques es classifiquen en blocs, els quals es caracteritzen per tenir un àtom o
grup atòmic definit (grup funcional) que el confereix a la molècula les seues propietats
característiques. Al conjunt de substàncies que tenen el mateix grup funcional se l"anomena funció
química. Una sèrie homòloga és el conjunt de compostos orgànics que tenen el mateix grup
funcional.Les funcions orgàniques
es classifiquen d"aquesta manera:Funcions hidrogenades. Només hi ha en la molècula àtoms de carboni i hidrogen. Són els
hidrocarburs, els quals poden ser cadena tancada o oberta. A la vegada, poden ser saturats(enllaços simples), o insaturats (enllaços dobles o triples). També hidrocarburs aromàtics (benzè
i derivats).Funcions oxigenades. En la molècula existeixen àtoms de carboni, oxigen i hidrogen. Són
alcohols, aldehids, cetones, àcids, éters i ésters.Funcions nitrogenades. Les molècules estén formades per àtoms de carboni, nitrogen i hidrogen
i a voltes d"oxigen. Són amides, amines i nitrils. A voltes en un mateix compost participen a la vegada diverses funcions, per la qual cosa se"ls denominen substàncies polifuncionals. En aquestos casos cal tenir en comptes el següent ordre de preferència dels grups funcionals:Àcids > èsters > amides = sals> nitrils > aldehíds > cetones > alcohols > amines > èters >
derivats benzè > insaturacions (= > ºººº) i hidrocarburs saturats. -COOH > R1COOR2 > RCONH2 = RCOO- > -CN > -CHO > -CO- > -OH > -NH2 > -O- > X >
La IUPAC ha establert les següents regles generales para la nomenclatura i formulació1r La cadena principal es la més llarga que conté al grup funcional més important.
2n El número de carbonis de la cadena s"hi indica amb els següents prefixos:
Nombre de
carbonis 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 20 Prefix Met- Et- Prop- But- Pent- Hex- Hept- Oct- Non- Dec- UndecEicos3r El sentit de la numeració serà quin donarà el localitzador més baix al grup funcional.
4t Les cadenes laterals es nombren abans que la cadena principal, precedides del seu
corresponent número de localitzador, separat d"un guionet i amb la terminació "il" per a indicar
que són radicals. Diverses cadenes laterals idèntiques s"anomenen amb prefixos di-, tri-, tetra-,
etc.5è Cal indicar els substituents per ordre alfabètic, a continuació el prefix indicatiu del nombre de
carbonis que conté la cadena principal i per últim, la terminació (sufix) característica del grup
funcional més important.6è Quan hi haja més d"un grup funcional, el sufix de la cadena principal és el corresponent al
grup funcional principal, que es tria atenent al l"ordre de preferència esmentat anteriorment.I FUNCIONS HIDROGENADES: HIDROCARBURS.
Els hidrocarburs són compostos formats exclusivament per àtoms de carboni i hidrogen. Es
classifiquen de la següent manera:1. ALCANS
1.1 Alcans Acíclics Lineals
Són hidrocarburs saturats de cadena oberta. Es nombren amb un prefix el qual indica el número d"àtoms de carboni i el sufix -à. Es representen dibuixant la cadena hidrocarbonada en la qualcada àtom de carboni s"uneix al següent amb enllaços simples i es completa amb els àtoms de
hidrogen corresponents a la tetravalència pròpia de l"àtom de carboni.IES El Cabanyal 2015
3Exemples:
n Nom Fórmula molecular Fórmula semi- desenvolupada4 Butà C4H10 CH3CH2CH2CH3
5 Pentà C5H12 CH3CH2CH2CH2CH3
6 Hexà C6H14 CH3CH2CH2CH2CH2CH3
1.2 Alcans Acíclics Ramificats
Són iguals que els anteriors però amb substituents que constitueixen les ramificacions. El nom de
l"hidrocarbur es forma amb els noms dels substituents per ordre alfabètic, tot afegint al final,sense separació, el nom de la cadena principal. Diverses cadenes laterals idèntiques
s"anomenen amb prefixos di-, tri-, tetra-, etc.Regles de la IUPAC:
a) Localitzar la cadena principal . És la de major longitud. A la mateixa longitud, la de major nombre de substituents. b) Numerar la cadena principal . Utilitzar la numeració, tot assignant els números més baixos als substituents. En cas d"igualtat de les combinacions, es tria la de menor numeració per ordre alfabètic de substituents. c) Nombrar les cadenes laterals com si foren grups alquil, precedits pel seu localitzador i separat per un guionet.La representació d"aquestos compostos, a partir del seu nom sistemàtic, es fa dibuixant la cadena
principal amb la numeració corresponents.Exemples:
Nom Fórmula
2,2-dimetilhexà CH3C(CH3) 2CH2CH2CH2CH3
3-etil-2-metilhexà CH3CH(CH3)CH(CH2CH3)CH2CH2CH3
Noms especials per a radicals saturats ramificats: Iso, té l"estructura Per exemple, isopropil , isobutil Sec, té l"estructura (sec-butil); altre exemple, sec-pentil És a dir, el grup metil està en el C1 d"una cadena de radical de més de 3 C (sec) Nom especials per grups amb dos metil (prefixos terc i neo) Terc, té l"estructura (tec-butil), altre exemple, terc-pentil Neo, té l"estructura, (neo-pentil), altre exemple, neo-hexil, Noms especials per a radicals insaturats ramificats Alil (-enil) 2-propenil CH2=CH-CH2-; 1-propenil CH3-CH=CH-Etenil (vinil) CH
2=CH-Inil: Etinil CHºC-; 1-propinil CH
3-CºC-; 2-propinil, CHºC-CH2-
Radicals bivalents i trivalents en el mateix C, (ilidè; ilidí)Metilè CH2=
Etenilidè CH
2=CH=Metilidí CHº
CH3- CH-
CH3CH3- CH-
CH3CH3-CH-CH2-
CH3CH3-CH2-CH2-CH-
CH3CH3- CH -
CH3 CH3CH3- CH2 - CH-
CH3 CH3CH3- CH -CH2-
CH3 CH3CH3-CH-CH2-CH2-
CH3 CH3CH3-CH2-CH-
CH3IES El Cabanyal 2015
4Etinilidí CH3-Cº
Isopropilidè
1.3 Alcans Cíclics
Són hidrocarburs saturats de cadena tancada. S"anomenen igual que els de cadena oberta però amb el prefix ciclo . Es representen de la mateixa manera que els de cadena oberta i es podenometre els símbols de C i H perquè es suposa es troben en els vèrtex del polígon. La numeració, si
escau, comença pel substituent més important i continua pels substituents de menor nombre.Exemples:
Nom Fórmula
Ciclopentà
Metilciclohexà
CH32. ALQUENS
S"anomenen alquens als hidrocarburs amb un o més dobles enllaços . Es nombren igual que elsalcans però termina en -è, i se indica la posició del doble enllaç amb el localitzador més baix
possible. Es representen dibuixant la cadena hidrocarbonada i assenyalant els dobles enllaços i es
completa amb els àtoms d"hidrogen corresponents a la tetravalència pròpia del àtom de carboni. Si
hi ha ramificacions, es pren com a cadena principal la més llarga d"aquelles on es troba el dobleenllaç, tot començant la numeració pel extrem que estiga més a prop del doble enllaç. Quan hi ha
més de un doble enllaç, la terminació és -dien, -trien etc.Exemples:
Nom Fórmula
2-pentè (pent-2-è) CH3CH2CH=CHCH3
2,4-hexadien (hexa-2,4-diè) CH3CH=CHCH=CHCH3
2-metil-1-hexè (2-metilhex-1-è) CH2=C(CH3)CH2CH2CH2CH3
3. ALQUINS
S"anomenen alquins als hidrocarburs amb un o més triples enllaços. Es nombren igual que elsalcans però el sufix és -í, i s"indica la posició del triple enllaç amb el localitzador més baix com siga
possible. Es representen dibuixant la cadena hidrocarbonada assenyalant els triples enllaços i escompleta amb els àtoms d"hidrogen corresponents a la tetravalència de l"àtom de carboni. Si hi ha
ramificacions i més de un triple enllaç, la nomenclatura és com l"assenyalada en els alquens. La
cadena es nombra de forma que els localitzadors dels triples enllaços (en cas de no haver-hi dobles
enllaços) siguen el més baix possible. Quan hi ha dobles i triples enllaços en la cadena, la
terminació del compost és in (per raons lingüístiques s"hi afegeix la n).Exemples:
Nom Fórmula
2-pentí (pent-2-in) CH3CH2CºCCH3
2,4-hexadií (hexa-2,4-diin) CH3CºCCºCCH3
6-metil-1,4-heptadiin
(6-metilhepta-1,4-diin) CHºCCH2CºCCH(CH3)CH34. DERIVATS HALOGENATS
Es tracta de compostos hidrocarbonats en els quals hi ha substituït un o més àtoms de hidrogen
per un o més àtoms d"halògens X. Es nombren i representen igual que l"hidrocarbur del qual
procedeixen. Cal indicar d"antuvi el lloc i nom de l"halogen como si fora un substituent alquílic.
Exemples
Nom Fórmula
2,2-diclorhexà CH3C(Cl)2CH2CH2CH2CH3
1-Brom-2-pentí
(1,4-dibrompentà-2-in) CH3CH(Br)CºCC(Br)H2 CH3CH3-C=
IES El Cabanyal 2015
55. HIDROCARBURS AROMÀTICS.
Són derivats del benzè mono i polisubstituïts. Si són monosubstituïts, es comença la numeració pel
carboni amb el substituent. Si són polisubstituïts, la norma és la mateixa que en cicloalcans. Els
substituents en posicions 1,2-, 1,3-, 1,4-, també poden nombrar-hi amb els prefixos o- (orto), m-(meta) i p- (para). Quan l"anell benzènic és el substituent d"una cadena que conté una funció
principal s"anomena fenil.Exemples:
Nom Fórmula
Metilbenzè (Toluè)
CH31,2-Dimetilbenzè
(o-Dimetilbenzè) CH3 CH31,3-Etilmetilbenzè
(m-Etilmetilbenzè) CH3CH2CH3
II. FUNCIONS OXIGENADES
Les funcions oxigenades contenen, a més d"àtoms de carboni i de hidrogen, àtoms d"oxigen.1. ALCOHOLS (R - OH)
Un alcohol és un compost el qual conté un o més grups hidroxils (-OH) enllaçats a un radical R. Els
alcohols amb un grup -OH es nombren afegint la terminació -ol al nom de l"hidrocarbur
corresponent del qual deriva. Cal triar com a cadena principal la més llarga amb el grup -OH, i amb
el localitzador més baix possible. Si hi ha més d"un grup -OH és fa ús dels termes -diol, -triol, etc,
segons el nombre de grups hidroxil presents, triant-se como a cadena principal, la cadena més llarga la qual tinga el major nombre de grups -OH, i cal assignar els localitzadors més baixos. En el cas que el grup -OH es trobe unit a un anell aromàtic (benzè) el compost rep el nom de fenol. Quan el grup -OH va en com a substituent s"empra el prefix hidroxi-.